domingo, 19 de junio de 2011

VA PER TU, PARE


No se molt be perque pare, però hui t'he recordat molt tot el dia. Bé, en realitat si que ho se, avui he eixit a donar una volta amb la bicicleta, i he recordat el dia que me la vaig comprar i la vaig portar a casa, que tu no vas voler vore-la, et vas enfadar perque vas dir que no t'ho havi contat que anava a comprar-la, però en realitat tu no ho recordaves...

Supose que d'ara endavant les coses seran així, tindré moments de la vida diaria en que recordaré coses que vas viure tu o que varem viure junts... i banda d'altres moments especials en els que tu no estaràs, al menys no visiblement, perque supose que a la nostra memoria i al nostre cor sempre et trobarem.


Molts bessets pare, per allà on et trobes