INCOHERENCIA Y VALENTÍA

Las personas en general tenemos miedo a ser libres, porque en el fondo no sabemos bien quienes somos o que queremos... Se nos llena la boca con gritos a favor de la libertad, de la democracia y otros vocablos por el estilo, pero nuestro mundo interior, alberga una dictadura, nuestra propia rutina, que nos marca que debemos hacer, como debemos ser, como debemos vivir..., nosotros mismos nos decimos "¿donde vas tan liberal por el mundo?, no queremos ser diferentes..., es decir, REMAMOS EN NUESTRA CONTRA, y le pedimos al mundo que nos apoye a toda costa. Que gran incoherencia.

Demandamos amor incondicional, pero si no cumplen nuestras expectativas rechazamos enseguida al otro. 

Así como el sol despide cada atardecer a la tierra, que le dice hola a la luna, nosotros tenemos miedo de despedir a las personas porque muchas veces no sabemos quienes somos si se cierra esa puerta llamado relación.

Y en esta vida frenética, nos decimos una y otra vez, que no tenemos tiempo para eso del autoconocimiento, es más rápido y fácil, pedirle a los demás que nos hagan felices.  

Y sin embargo, la realidad es que no somos lo suficientemente valientes como para enfrentarnos y conocernos, no nos damos cuenta, que es la mejor manera de conseguir verdadera felicidad, pues solo conociéndonos podemos saber lo que nos hace estar en ese estado tan deseado.

D.A.A

 El repreniment d'aquest blog començarà amb una entrada d'agraïment.

Des de que vaig deixar el blog apartat, ara em dedique a la docència a cicles d'FP.

Aquest any he coincidit amb una persona que s'ha convertit en algú molt important. En un inici era un company més de centre, nouvingut, i al que intentava ajudar (com a la resta), encara que de vegades no sabia ben be com diriguir-me a ell, perquè és molt reservat i amb semblant seriòs.

Però cap a meitat de curs, vam anar tenint més i més confiança, i s'ha convertit en una part important del meu dia a dia, al principi al centre, i ara també fora.

Cal dir, que és un una persona amb qui tinc molta confiança. Entre les característiques que te, podria destacar que és MOLT BONA PERSONA, té moltíssima PACIÈNCIA amb mi (i amb la gent en general), em FA RIURE, és MOLT INTEL·LIGENT i m'alenta a INTENTAR I FER COSES QUE EM VAN BE. Ademés, m'ha cuidat molt aquest curs, que ha sigut complicat, per diversos motius, i es que no se si haguera pogut acabar el curs en bones condicions si no fos per ell.

No se com sonaran aquestes paraules vistes des de fora, però ÉS UN MOLT BON AMIC, DELS MILLORS (SI NO EL MILLOR) que he tingut mai.

Dic tot açò. perquè estic molt bé en ell, però de vegades em sent un poc mal, perquè em dona la sensació de que l'esgote (encara que te paciència, aquesta s'acaba) perquè de vegades puc ser un poc "cansina", encara que en el moment no em dona compte. No vull que pense que només el busque quan em sent mal (i es que la segona meitat de curs he tingut més coses roïnes que bones) i no m'agradaria que pensara que "sóc interessada".

En fi, només agraïr a aquesta persona que s'haja creuat en la meua vida i per tot el que em dona dia a dia, i per tota l'ajuda i la vida que em retorna. 

REPRENENT COSTUMS

 L'última vegada que vaig escriure a aquest blog va ser fa 11 anys i l'he tingut abandonat des d'aleshores.

Quan escrivia va ser una època convulsa i complicada a la meua vida i tenia la necessitat d'expressar i soltar les coses que em rondaven al cap.

Molt ha plogut des d'aquella última entrada i moltes coses han passat al meu voltant. Ja les aniré plasmant a poc a poc per ací.

La cosa és que he sentit de nou la necessitat d'expressar les coses que em van rondant pel cap, per això la represa d'aquest blog. I si, hi ha altres formes més modernes i novedoses de fer aquestes coses... però de moment preferia continuar gastant aquest blog.

Be, poc a poc aniré escrivint les meues cabòries.